enfortíreu

Potser volíeu: enfortireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈti.ɾəw/
	balear /əɱ.foɾˈti.ɾəw/, /əɱ.furˈti.ɾəw/
Occidental:	/eɱ.foɾˈti.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

enfortíreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enfortir
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir

Variants

• [1] enfortiguéreu
• [2] enfortiguésseu, enfortiguéreu, enfortíssiu, enfortísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tí·reu (4)

Català antic

Verb

enfortíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de enfortir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir

Variants

• [1] enfortist
• [2] enfortíssets, enfortísseu, enfortírets