enfortísseu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈti.səw/
	balear /əɱ.foɾˈti.səw/, /əɱ.furˈti.səw/
Occidental:	/eɱ.foɾˈti.sew/

• Rimes: -isew

Verb

enfortísseu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• enfortiguésseu, enfortiguéreu, enfortíssiu, enfortíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tís·seu (4)

Català antic

Verb

enfortísseu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir

Variants

• enfortíssets, enfortírets, enfortíreu