enfortiguéreu

Català

Verb

enfortiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enfortir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• [1] enfortíreu
• [2] enfortiguésseu, enfortíssiu, enfortísseu, enfortíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gué·reu (5)