enfortiguésseu

Català

Verb

enfortiguésseu

1. (col·loquial) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• enfortiguéreu, enfortíssiu, enfortísseu, enfortíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gués·seu (5)