enfortíveu

Català

Verb

enfortíveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir.

Variants

• enfortiguéveu, enfortíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tí·veu (4)