enfortiguera

Català

Verb

enfortiguera

1. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• [1] enfortigués, enfortissi, enfortís, enfortira
• [2] enfortigués, enfortissi, enfortís, enfortira

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gue·ra (5)