enfortigué

Català

Verb

enfortigué

1. (col·loquial balear) Primera persona del singular (jo) del passat simple de enfortir.
2. (col·loquial balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de enfortir.

Variants

• [1] enfortí
• [2] enfortí

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gué (4)