enfortim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈtim/
	balear /əɱ.foɾˈtim/, /əɱ.furˈtim/
Occidental:	/eɱ.foɾˈtim/

• Rimes: -im

Verb

enfortim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de enfortir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb enfortir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb enfortir.

Variants

• [2] enfortiguem, enfortisquem
• [3] enfortiguem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tim (3)
• Heterograma de 8 lletres (efimnort)
• Anagrama: triomfen

Català antic

Verb

enfortim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de enfortir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de enfortir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de enfortir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de enfortir

Variants

• [2] enfortírem
• [3] enfortam
• [4] enfortam