enfortiguérem

Català

Verb

enfortiguérem

1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de enfortir.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• [1] enfortírem
• [2] enfortiguéssem, enfortíssim, enfortíssem, enfortírem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gué·rem (5)