enfortiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈtiw/
	balear /əɱ.foɾˈtiw/, /əɱ.furˈtiw/
Occidental:	/eɱ.foɾˈtiw/

• Rimes: -iw

Verb

enfortiu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de enfortir.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb enfortir.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb enfortir.

Variants

• [2] enfortigueu, enfortisqueu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tiu (3)
• Heterograma de 8 lletres (efinortu)

Català antic

Verb

enfortiu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de enfortir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de enfortir
3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de enfortir

Variants

• [1] enfortits
• [2] enfortats, enfortau
• [3] enfortits