enfuronàrem

Potser volíeu: enfuronarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.fu.ɾuˈna.ɾəm/
	balear /əɱ.fu.ɾoˈna.ɾəm/, /əɱ.fu.ɾuˈna.ɾəm/
Occidental:	/eɱ.fu.ɾoˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

enfuronàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de enfuronar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfuronar.

Variants

• [2] enfuronàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fu·ro·nà·rem (5)