enganxina

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋ.ɡəɲˈʃi.nə/, occidental /eŋ.ɡaɲˈt͡ʃi.na/
Rimes: -ina
Etimologia: De enganxar i el sufix -ina, calc del castellà pegatina, segle XX.

enganxina f. ‎(plural enganxines)

(castellanisme, col·loquial) adhesiu
«Vaig dinar a corre-cuita, vaig retallar un anagrama de Canal 9 d’una revista i vaig aconseguir enganxar-lo al bell mig de la coberta de la meua carpeta negra: semblava una enganxina autèntica. Tot seguit, aprofitant l’absència de l’Evarist, vaig manllevar-li una de les americanes que encara li quedaven en estoc des de la riuada.» (Francesc Bodi, El cos del delicte, pàg. 108, 2000, ISBN 9788489663572)

«Com que sóc més aviat de naturalesa tafanera, vaig aprofitar que el noi s'aixecà un moment per consultar els fitxers bibliogràfics per llegir les enganxines en blanc i negre que "guarnien" la carpeta. Els eslògans que hi figuraven deien, tal qual, que "La Llitera é la empresa comú de tots los lliterans" i que "llevantem La Llitera que està bastant per terra".» (Ramon Sistac i Vicén, De la llengua a les dents, pàg. 8, IEBC, 2004, ISBN 9788488477392)