ennoblíreu

Potser volíeu: ennoblireu

Català

Verb

ennoblíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ennoblir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennoblir.

Variants

• [2] ennoblíssiu, ennoblísseu

Català antic

Verb

ennoblíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de ennoblir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de ennoblir

Variants

• [1] ennoblist
• [2] ennoblíssets, ennoblísseu, ennoblírets