ennoblires

Català

Verb

ennoblires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ennoblir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennoblir.

Variants

• [2] ennoblissis, ennoblisses

Miscel·lània

• Anagrama: ennoblir-se

Català antic

Verb

ennoblires

1. segona persona singular (tu) del passat de ennoblir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de ennoblir

Variants

• [1] ennoblist
• [2] ennoblisses