ennuegàsseu

Català

Verb

ennuegàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennuegar.

Variants

• ennueguéssiu, ennueguésseu, ennuegàssiu, ennuegàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·nu·e·gàs·seu (5)