enrabieguessen

Català

Verb

enrabieguessen

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrabiar.

Variants

• enrabiessin, enrabiessen, enrabiassin, enrabiassen, enrabiaren

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·e·gues·sen (6)