enriolavi

Català

Verb

enriolavi

1. (col·loquial septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enriolar.

Variants

• enriolaia, enriolava

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ri·o·la·vi (5)
• Anagrames: oliariven, olivarien, violarien