enriolegués

Català

Verb

enriolegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enriolar.

Variants

• enriolés

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ri·o·le·gués (5)