enrioleguéssou

Català

Verb

enrioleguéssou

1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enriolar

Variants

• enrioléssiu, enriolésseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ri·o·le·gués·sou (6)