enrioleguessen

Català

Verb

enrioleguessen

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb enriolar.

Variants

• enriolessin, enriolessen

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ri·o·le·gues·sen (6)