enrocàrem

Potser volíeu: enrocarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈka.ɾəm/
	balear /ən.roˈka.ɾəm/, /ən.ruˈka.ɾəm/
Occidental:	/en.roˈka.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

enrocàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de enrocar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• [2] enroquéssim, enroquéssem, enrocàssim, enrocàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·cà·rem (4)