enrocàveu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈka.βəw/
	balear /ən.roˈka.vəw/, /ən.ruˈka.vəw/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈka.βew/
	valencià /en.roˈka.vew/, /en.roˈka.βew/

• Rimes: -avew

Verb

enrocàveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de enrocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·cà·veu (4)