enrogírem

Potser volíeu: enrogirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈʒi.ɾəm/
	balear /ən.roˈʒi.ɾəm/, /ən.ruˈʒi.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈʒi.ɾem/, valencià /en.roˈd͡ʒi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

enrogírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de enrogir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.

Variants

• [1] enrogiguérem
• [2] enrogiguéssem, enrogiguérem, enrogíssim, enrogíssem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gí·rem (4)
• Anagrama: morigeren