enrogiguéveu

Català

Verb

enrogiguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de enrogir.

Variants

• enrogíveu, enrogíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gi·gué·veu (5)