entero

Potser volíeu: entero-, enteró

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /enˈte.ɾo/, meridional \eŋˈte.ɾo\

Americà: alt /enˈte.ɾo/, baix \eŋˈte.ɾo\, austral /enˈte.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Del llatí intēgrum, doblet de íntegro.

Adjectiu

entero m. ‎(femení entera, plural masculí enteros, plural femení enteras)

1. sencer
2. (matemàtiques) sencer

Antònims

• fragmentado
• (matemàtiques) decimal

Derivats

• enteramente
• enterar
• entereza

Verb

entero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb enterar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·te·ro (3)
• Anagrames: entero-, entore, entoré, eterno, nortee, norteé, toreen, tornee, torneé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre entero