Català

modifica

enutjares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enutjar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enutjar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·nut·ja·res (4)
  • Anagrama: enutjar-se