envejàrem

Potser volíeu: envejarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʒa.ɾəm/
	balear /əɱ.vəˈd͡ʒa.ɾəm/, /əɱ.vəˈʒa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʒa.ɾem/
	valencià /eɱ.veˈd͡ʒa.ɾem/, /em.beˈd͡ʒa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

envejàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de envejar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb envejar.

Variants

• [2] envegeguéssom, envegéssim, envegéssem, envejàssim, envejàssem