enverà

Potser volíeu: envera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈɾa/, balear /əɱ.vəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈɾa/
	valencià /eɱ.veˈɾa/, /em.beˈɾa/

• Rimes: -a

Verb

enverà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·rà (3)
• Anagrames: averen, enerva, enervà, nevera, venera, venerà