envereu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈɾɛw/
	balear /əɱ.vəˈɾəw/, /əɱ.vəˈɾɛw/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈɾew/
	valencià /eɱ.veˈɾew/, /em.beˈɾew/

• Rimes: -ɛw

Verb

envereu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de enverar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb enverar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·reu (3)
• Anagrames: enerveu, reveuen, venereu, venéreu