envinaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bi.nəˈɾe/, balear /əɱ.vi.nəˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /em.bi.naˈɾe/
	valencià /eɱ.vi.naˈɾe/, /em.bi.naˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

envinaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de envinar.

Miscel·lània

• Anagrames: envaïren, enviaren