enyoràsseu

Català

Verb

enyoràsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enyorar.

Variants

• enyoreguéssou, enyoréssiu, enyorésseu, enyoràssiu, enyoràreu

Català antic

Verb

enyoràsseu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de enyorar

Variants

• enyoràssets, enyoràrets, enyoràreu