esbandigueren

Català

Verb

esbandigueren

1. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• esbandiguessen, esbandissin, esbandissen, esbandiren

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gue·ren (5)