esbandixes

Català

Verb

esbandixes

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de esbandir.
2. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• [1] esbandeixes
• [2] esbandeixis, esbandisques, esbandixos

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·xes (4)