esbronquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

esbronquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.