esbronqueguessa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣe.sa/
• Rimes: -esa

Verb

esbronqueguessa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·que·gues·sa (5)