Potser volíeu: esbronqués

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əzˈbɾoŋ.kəs/, occidental /ezˈbɾoŋ.kes/

esbronques

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de esbroncar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb esbroncar.
    [Que tu] esbronquis o esbronques; [tu] no esbronquis o esbronques.

Miscel·lània

modifica