escabellares

Català

Verb

escabellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de escabellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb escabellar.

Variants

• [2] escabelleguesses, escabellessis, escabellesses, escabellassis, escabellasses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·be·lla·res (5)
• Anagrama: escabellar-se