esclau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɫaw/^ⓘ, occidental /esˈkɫaw/
• Rimes: -aw
• Parònim: és clau
• Etimologia: Del grec bizantí Σκλάβος ‎(Sklábos, «presoner eslau, esclau»), segle XIII, de Σκλαβηνός ‎(Sklabēnós, «sud-eslau»), del protoeslau *slověninъ ‎(«eslau»), perquè era un poble sotmès a esclavitud en l’alta edat mitjana. Doblet de eslau. Cognat del llatí medieval sclavus, d’on deriven altres llegües romàniques, mentre que en català és manlleu directe del grec bizantí per la col·laboració catalana en el comerç marítim.

Nom

esclau m. ‎(plural esclaus, femení esclava)

1. Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
2. Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
3. Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.

Derivats

• esclavatge, esclavisme, esclavista, esclavitud, esclavitzar

Traduccions

Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat

• Afrikaans: slaaf ^(af)
• Alemany: Sklave ^(de) m.
• Anglès: slave ^(en)
• Àrab: عَبْد‎ ^(ar) m.
• Asturià: esclavu ^(ast) m.
• Àzeri: qul ^(az)
• Belarús: раб ^(be) m. ‎(rab)
• Bengalí: দাস ^(bn)
• Bretó: sklav ^(br) m.
• Castellà: esclavo ^(es) m.
• Coreà: 노예 ^(ko) ‎(noye)
• Danès: slave ^(da) c.
• Eslovac: otrok ^(sk) m.
• Eslovè: suženj ^(sl) m.
• Esperanto: sklavo ^(eo)
• Estonià: ori ^(et)
• Feroès: trælur ^(fo) m.
• Finès: orja ^(fi)
• Francès: esclave ^(fr), captif ^(fr)
• Friülà: sclâf ^(fur)
• Gallec: escravo ^(gl) m.
• Gal·lès: slaf ^(cy) m.
• Georgià: მონა ^(ka) ‎(mona)
• Grec: δούλος ^(el) m. ‎(dulos), σκλάβος ^(el) m. ‎(sklavos)
• Grec antic: δοῦλος ^(grc) m. ‎(doûlos)
• Hebreu: עֶבֶד‎ ^(he) m.
• Hindi: दास ^(hi) m.
• Hongarès: rabszolga ^(hu)
• Ídix: שקלאַף‎ ^(yi) m.
• Ido: sklavo ^(io)
• Indonesi: hamba ^(id)
• Irlandès: sclábhaí ^(ga) m.
• Islandès: þræll ^(is) m.
• Italià: schiavo ^(it) m.
• Japonès: 奴隷 ^(ja)
• Kirguís: кул ^(ky) ‎(kul)
• Laosià: ຂ້າ ^(lo)
• Letó: vergs ^(lv) m.
• Lituà: vergas ^(lt) m.
• Llatí: servus ^(la), sclavus ^(la) m.
• Malai: hamba ^(ms)
• Marathi: दासी ^(mr) f.
• Mongol: боол ^(mn)
• Neerlandès: slaaf ^(nl) m.
• Noruec: slave ^(no) m.
• Occità: esclau ^(oc) m.
• Persa: برده‎ ^(fa)
• Polonès: niewolnik ^(pl) m., rab ^(pl) m.
• Portuguès: escravo ^(pt) m.
• Romanès: sclav ^(ro) m.
• Rus: раб ^(ru) m. ‎(rab), нево́льник ^(ru) m. ‎(nevólnik)
• Sànscrit: दासी ^(sa) f.
• Sard: isciabu ^(sc)
• Serbocroat: poб ^(sh), rob ^(sh)
• Sicilià: schiavu ^(scn) m.
• Suahili: mtumwa ^(sw)
• Suec: slav ^(sv) c.
• Tagal: alipin ^(tl)
• Tai: ทาส ^(th)
• Tàmil: அடிமை ^(ta)
• Tàtar: кол ^(tt)
• Turc: köle ^(tr)
• Txec: otrok ^(cs) m.
• Vènet: sciavo ^(vec)
• Volapük: slafan ^(vo)
• Xinès: 奴隸 ^(zh) ‎(奴隶, núlì)

Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud

• Castellà: esclavo ^(es) m.
• Llatí: sodalis ^(la)

Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades

• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.
• Francès: esclave ^(fr)
• Italià: schiavo ^(it) m., schiava ^(it) f.

Adjectiu

esclau m. ‎(femení esclava, plural masculí esclaus, plural femení esclaves)

1. Sotmès a algun domini, a esclavitud.
2. Que implica dedicació exclusiva.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·clau (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelsu)
• Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues, caules, Caules, escula, esculà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

• Etimologia: [1] Del grec bizantí Σκλάβος ‎(Sklábos, «presoner eslau, esclau»). Vegeu el català esclau.
• Etimologia: [2] De l'occità antic esclau, del llatí vulgar *sclagus, del gòtic 𐍃𐌻𐌰𐌷𐍃 ‎(slahs, «cop»), del protogermànic *slagiz.

Nom

esclau m. ‎(plural esclaus, femení esclava)

1. esclau

   «Comprá l' amat a sos honramens un home sclau e sotsmés a pensamens, languiments, suspirs e plors.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

2. eslau

   «Millàs armats capitaneja, he patroneja castells e naus. Turchs, tartres, sclaus fa obeyr.» (Jaume Roig, Spill, 1460)

Variants

• sclau

Adjectiu

esclau

1. esclau

   «Com juheus e infeels qui habiten en terra de crestians no són esclaus, ans han vera senyoria de so que posseexen.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)

Nom

esclau m. ‎(plural esclaus)

1. petjada, rastre

   «E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit.» (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL