esclau
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /esˈkɫaw/
- Rimes: -aw
- Parònim: és clau
- Etimologia: Del grec bizantí Σκλάβος (Sklábos, «presoner eslau, esclau»), segle XIII, de Σκλαβηνός (Sklabēnós, «sud-eslau»), del protoeslau *slověninъ («eslau»), perquè era un poble sotmès a esclavitud en l’alta edat mitjana. Doblet de eslau. Cognat del llatí medieval sclavus, d’on deriven altres llegües romàniques, mentre que en català és manlleu directe del grec bizantí per la col·laboració catalana en el comerç marítim.[1]
Nom
modificaesclau m. (plural esclaus, femení esclava)
- Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
- Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
- Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.
Derivats
modificaTraduccions
modificaPersona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat
- Afrikaans: slaaf (af)
- Alemany: Sklave (de) m.
- Anglès: slave (en)
- Àrab: عَبْد (ar) m.
- Asturià: esclavu (ast) m.
- Àzeri: qul (az)
- Belarús: раб (be) m. (rab)
- Bengalí: দাস (bn)
- Bretó: sklav (br) m.
- Castellà: esclavo (es) m.
- Coreà: 노예 (ko) (noye)
- Danès: slave (da) c.
- Eslovac: otrok (sk) m.
- Eslovè: suženj (sl) m.
- Esperanto: sklavo (eo)
- Estonià: ori (et)
- Feroès: trælur (fo) m.
- Finès: orja (fi)
- Francès: esclave (fr), captif (fr)
- Friülà: sclâf (fur)
- Gallec: escravo (gl) m.
- Gal·lès: slaf (cy) m.
- Georgià: მონა (ka) (mona)
- Grec: δούλος (el) m. (dulos), σκλάβος (el) m. (sklavos)
- Grec antic: δοῦλος (grc) m. (doûlos)
- Hebreu: עֶבֶד (he) m.
- Hindi: दास (hi) m.
- Hongarès: rabszolga (hu)
- Ídix: שקלאַף (yi) m.
- Ido: sklavo (io)
- Indonesi: hamba (id)
- Irlandès: sclábhaí (ga) m.
- Islandès: þræll (is) m.
- Italià: schiavo (it) m.
- Japonès: 奴隷 (ja)
- Kirguís: кул (ky) (kul)
- Laosià: ຂ້າ (lo)
- Letó: vergs (lv) m.
- Lituà: vergas (lt) m.
- Llatí: servus (la), sclavus (la) m.
- Malai: hamba (ms)
- Marathi: दासी (mr) f.
- Mongol: боол (mn)
- Neerlandès: slaaf (nl) m.
- Noruec: slave (no) m.
- Occità: esclau (oc) m.
- Persa: برده (fa)
- Polonès: niewolnik (pl) m., rab (pl) m.
- Portuguès: escravo (pt) m.
- Romanès: sclav (ro) m.
- Rus: раб (ru) m. (rab), нево́льник (ru) m. (nevólnik)
- Sànscrit: दासी (sa) f.
- Sard: isciabu (sc)
- Serbocroat: poб (sh), rob (sh)
- Sicilià: schiavu (scn) m.
- Suahili: mtumwa (sw)
- Suec: slav (sv) c.
- Tagal: alipin (tl)
- Tai: ทาส (th)
- Tàmil: அடிமை (ta)
- Tàtar: кол (tt)
- Turc: köle (tr)
- Txec: otrok (cs) m.
- Vènet: sciavo (vec)
- Volapük: slafan (vo)
- Xinès: 奴隸 (zh) (奴隶, núlì)
Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades
Adjectiu
modificaesclau m. (femení esclava, plural masculí esclaus, plural femení esclaves)
- Sotmès a algun domini, a esclavitud.
- Que implica dedicació exclusiva.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: es·clau (2)
- Heterograma de 6 lletres (acelsu)
- Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues, caules, Caules, escula, esculà
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
- ↑ Coromines, Joan. «DECat. III, 522a32-38». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
Català antic
modificaNom
modificaesclau m. (plural esclaus, femení esclava)
- esclau
- «Comprá l' amat a sos honramens un home sclau e sotsmés a pensamens, languiments, suspirs e plors.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
- eslau
- «Millàs armats capitaneja, he patroneja castells e naus. Turchs, tartres, sclaus fa obeyr.» (Jaume Roig, Spill, 1460)
Variants
modificaAdjectiu
modificaesclau
- esclau
- «Com juheus e infeels qui habiten en terra de crestians no són esclaus, ans han vera senyoria de so que posseexen.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)
Nom
modificaesclau m. (plural esclaus)
- petjada, rastre
- «E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit.» (Crònica de Ramon Muntaner)
Vegeu també
modifica- ↑ Coromines, Joan. «DECat. III, 522b38-49». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.