esclau
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /esˈkɫaw/
- Rimes: -aw
- Parònim: és clau
- Etimologia: Del francès esclave, segle XIV, del llatí medieval sclavus, del grec bizantí σκλάβος (sklábos), del clàssic Σλαβῆνοι (Slabênoi), del protoeslau *словѣнинъ (slověninŭ, «eslau»), perquè els eslaus eren forçats pels bizantins a l’esclavitud en l’edat mitjana.
Nom
modificaesclau m. (plural esclaus, femení esclava)
- Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
- Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
- Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.
Derivats
modificaTraduccions
modificaPersona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat
- Afrikaans: slaaf (af)
- Alemany: Sklave (de) m.
- Anglès: slave (en)
- Àrab: عَبْد (ar) m.
- Asturià: esclavu (ast) m.
- Àzeri: qul (az)
- Belarús: раб (be) m. (rab)
- Bengalí: দাস (bn)
- Bretó: sklav (br) m.
- Castellà: esclavo (es) m., esclava (es) f.
- Coreà: 노예 (ko) (noye)
- Danès: slave (da) c.
- Eslovac: otrok (sk) m.
- Eslovè: suženj (sl) m.
- Esperanto: sklavo (eo)
- Estonià: ori (et)
- Feroès: trælur (fo) m.
- Finès: orja (fi)
- Francès: esclave (fr), captif (fr)
- Friülà: sclâf (fur)
- Gallec: escravo (gl) m.
- Gal·lès: slaf (cy) m.
- Georgià: მონა (ka) (mona)
- Grec: δούλος (el) m. (dulos), σκλάβος (el) m. (sklavos)
- Grec antic: δοῦλος (grc) m. (doûlos)
- Hebreu: עֶבֶד (he) m.
- Hindi: दास (hi) m.
- Hongarès: rabszolga (hu)
- Ídix: שקלאַף (yi) m.
- Ido: sklavo (io)
- Indonesi: hamba (id)
- Irlandès: sclábhaí (ga) m.
- Islandès: þræll (is) m.
- Italià: schiavo (it) m., schiava (it) f.
- Japonès: 奴隷 (ja)
- Kirguís: кул (ky) (kul)
- Laosià: ຂ້າ (lo)
- Letó: vergs (lv) m.
- Lituà: vergas (lt) m.
- Llatí: servus (la), sclavus (la) m.
- Malai: hamba (ms)
- Marathi: दासी (mr) f.
- Mongol: боол (mn)
- Neerlandès: slaaf (nl) m.
- Noruec: slave (no) m.
- Occità: esclau (oc) m.
- Persa: برده (fa)
- Polonès: niewolnik (pl) m., rab (pl) m.
- Portuguès: escravo (pt) m.
- Romanès: sclav (ro) m.
- Rus: раб (ru) m. (rab), нево́льник (ru) m. (nevólnik)
- Sànscrit: दासी (sa) f.
- Sard: isciabu (sc)
- Serbocroat: poб (sh), rob (sh)
- Sicilià: schiavu (scn) m.
- Suahili: mtumwa (sw)
- Suec: slav (sv) c.
- Tagal: alipin (tl)
- Tai: ทาส (th)
- Tàmil: அடிமை (ta)
- Tàtar: кол (tt)
- Turc: köle (tr)
- Txec: otrok (cs) m.
- Vènet: sciavo (vec)
- Volapük: slafan (vo)
- Xinès: 奴隸 (zh) (奴隶, núlì)
Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud
Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades
Adjectiu
modificaesclau m. (femení esclava, plural masculí esclaus, plural femení esclaves)
- Sotmès a algun domini, a esclavitud.
- Que implica dedicació exclusiva.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: es·clau (2)
- Heterograma de 6 lletres (acelsu)
- Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues, caules, Caules, escula, esculà
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 669.
Català antic
modifica- Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.
Nom
modificaesclau m. (plural esclaus)
- petjada
- "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)