Potser volíeu: CLAU


Català
Modifica

  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Nom masculí: del llatí clavus, segle XIV.
  • Etimologia: Nom femení: del llatí clavis.
  • Anagrames: acul, Clua

NomModifica

clau m. ‎(plural claus)

  1. Barreta metàl·lica pensada per a ser clavada a cops, normalment amb l'objectiu d'ajuntar un objecte amb un altre. L'extrem que cal copejar és més ample i s'anomena cap.
     
    Uns claus
  2. clau d'espècia
  3. (vulgarisme) coit
  4. (occidental, balear) ullal
  5. (peixos) garneu
  6. (peixos) viret

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

clau f. ‎(plural claus)

  1. Estri per obrir una porta tancada amb pany.
     
    Una clau de porta
  2. Conjunt de lletres, números o altres signes, que permet realitzar un accés a un lloc o a una informació restringida (un programa d'ordinador, un porta de pany electrònic, etc.)
  3. Pista que permet resoldre un entrellat.
  4. Part principal d'alguna cosa.
  5. (música) Signe que indica com s'ha de llegir el pentagrama.
     
    Una clau musical
  6. Símbol emprat en esquemes, matemàtiques, programació informàtica i lògica per expressar els elements d'un conjunt; la forma d'inici és {, i la forma d'acabament }.
    Els múltiples de 5 són: {0, 5, 10, 15, 20, 25, 30, 35,… }.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

clau inv. ‎(plural clau)

  1. Que és el més important o rellevant
    Aquesta és la idea clau de l'assumpte.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica