escurador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.ku.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /es.ku.ɾaˈðo/
	valencià /es.ku.ɾaˈðoɾ/, /es.ku.ɾaˈðo/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De escurar i el sufix -dor.

Nom

escurador m. ‎(plural escuradors, femení escuradora)

1. Persona que escura conductes.

Hipònims

• escurabasses, escurapous, escura-xemeneies

Traduccions

Traduccions

Nom

escurador m. ‎(plural escuradors)

1. (valencià, tortosí, menorquí) aigüera

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cu·ra·dor (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB