Potser volíeu: esdevingues

Català

modifica

esdevingués

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdevenir.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdevenir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·de·vin·gués (4)
  • Anagrama: esdevenguis