esdrúixol

Català

Oriental:	central /əzˈdɾu.ʃuɫ/
	balear /əzˈðɾu.ʃoɫ/, /əzˈðɾu.ʃuɫ/
Occidental:	nord-occidental /ezˈðɾuj.ʃoɫ/
	valencià /ezˈðɾuj.ʃoɫ/, /ezˈðɾu.ʃoɫ/

Etimologia: De l'italià sdrucciolo, de sdrucciolare ‎(«lliscar») per la idea de lliscar fonèticament, segle XVIII.

esdrúixol m. ‎(femení esdrúixola, plural masculí esdrúixols, plural femení esdrúixoles)

D’un mot, que té l'accent prosòdic en la tercera síl·laba comptada des de la darrera escrita.
«Si ens fixem en el radical d’un mot esdrúixol com alfàbrega, podrem comprovar que l’accent no pot caure més enllà de la tercera síl·laba.» ((Joan Solà, Gramàtica del català contemporani: Volum 1, Introducció, fonètica i fonologia, morfologia, 2002, Empúries))