esmenàsseu

Català

Verb

esmenàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmenar.

Variants

• esmenéssiu, esmenésseu, esmenàssiu, esmenàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·me·nàs·seu (4)