esmentés

Potser volíeu: esmentes

Català

Verb

esmentés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmentar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·men·tés (3)
• Anagrames: metessen, temessen