Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əz.məˈɾiɫ/, occidental /ez.meˈɾiɫ/
  • Rimes: -il
  • Etimologia: Del grec bizantí σμερίλιον ‎(smerílion), diminutiu de σμερί ‎(smerí), del clàssic σμύρις ‎(smúris), segle XV.

NomModifica

esmeril m. ‎(plural esmerils)

  1. Mineral de color fosc i molt dur, una varietat de corindó, emprat per a treballar metalls, vidre i pedres precioses.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: es·me·ril (3)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ez.meˈɾil/, meridional /eh.meˈɾil/
Americà: alt /ez.meˈɾil/, baix /eh.meˈɾil/
  • Etimologia: Del català esmeril.
  • Etimologia: Del francès antic esmeril, del fràncic *smiril ‎(«esmirla»).

NomModifica

esmeril m. ‎(plural esmeriles)

  1. esmeril
  2. paper de vidre

NomModifica

esmeril m. ‎(plural esmeriles)

  1. armarill

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: es·me·ril (3)