espira

Potser volíeu: Espirà

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈpi.ɾə/, occidental /esˈpi.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: [1] De espirar, del llatí spīrāre ‎(«bufar»), segle XIV. [2] Del llatí spīra, del grec antic σπείρα ‎(speíra, «espiral»), segle XIX.
• Anagrames: aspire, espair, espiar, païres, paries, separi, separí

Nom

es·pi·ra f. ‎(plural espires)

1. (antic, mallorquí, menorquí) espurna

Nom

es·pi·ra f. ‎(plural espires)

1. Volta d’una estructura espiral o helicoïdal.

Traduccions

Traduccions: espira

• Anglès: spire ^(en), turn ^(en)
• Castellà: espira ^(es) f.

• Francès: spire ^(fr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC