Potser volíeu: espitgés

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əsˈpi.d͡ʒəs/, occidental /esˈpi.d͡ʒes/
  • Rimes: -idʒes

espitges

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de espitjar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb espitjar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·pit·ges (3)