espona

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpo.nə/, occidental /esˈpo.na/

Informal: nord-occidental /asˈpo.nɛ/

• Rimes: -ona
• Etimologia: Del llatí sponda.

Nom

espona f. ‎(plural espones)

1. Costat del llit.

Traduccions

Costat del llit

• Castellà: lado ^(es) (de la cama)
• Francès: côté ^(fr) (du lit)
• Italià: lato ^(it) (del letto)
• Llatí: lecti sponda ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·po·na (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenops)
• Anagrames: apones, aposen, paones, peonàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 691.