Etimologia: D'origen preromà, segle XII, potser de l’ibèric eskeŕ() o d’un protobasc d’on resulta l’actual ezker relacionat amb esku(«mà»). Segons Coromines, d’un primitiu romànic *eskuerra, reducció del basc esku okerra(«la sinistra», literalment «la mà imperfecta»).
