estares

Català

Verb

estares

1. (col·loquial balear, valencià) Segona persona del singular (tu) del passat simple de estar.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb estar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·res (3)
• Anagrames: arestes, estar-se, estesar, retessa, tesares